UduL

“L’estranyesa s’imposa, a la recerca d’una naturalitat singular, de la quotidianitat inesperada, de la lògica suspesa”.

“[…] No volien deixar-se vèncer per la indiferència, els agradava obsessionar-se en afers il·lusoris i proeses poc probables. Les limitacions físiques esdevenien un divertiment i un repte a extrapolar. Qualsevol pretext per a superar el ridícul, tot afer que provoqués estranyesa i pertorbés l’ordre establert de la lògica de les relacions humanes, era benvingut a les seves festes i funcions, volien viure per riure, riure per sorprendre’s i sorpreses que els deixessin muts, meravellats de bellesa o desconeixença […]”.

Multimèdia

El Vodevil, una inspiració

Inspirats en la rítmica del Vodevil en una primera motivació sorgida en cercar la transformació escenogràfica de la iurta i el seu espai escènic.

També per la proximitat del gènere amb el circ i com a origen del Music Hall i les Varietats.

Alhora que és un homenatge i una afirmació d’entendre el nostre llenguatge com una expressió popular. Tal com l’origen del gènere en la representació de farses de poble en poble; “la voix de ville” (la veu del poble), és la darrera forma escrita abans de l’actual vodevil.

Llenguatge escènic i joc de partida

En aquest espai podrem  descobrir  paisatges  emocionals on l’encontre i la  desavinença  conviuran amb la falsa  cortesia, l’ego, la crueltat i la por.

Un temps de joc i de vivència.  Circ  d’entranya, visceral i simple.

Els personatges són els protagonistes d’una seqüència de situacions que reescriuen amb tenacitat, amb convenciment, amb naturalitat, més enllà del conflicte o l’entesa; perseveraran en desencallar les situacions fins a vendre’s a qualsevol preu per seguir existint, si cal, fins a la hilaritat.

La paraula del vell llenguatge corporal que ens aporta el nostre bagatge, es reinventarà…

Menú